Maria Mercè Marçal (Barcelona, 13 de novembre de 1952-Barcelona, 5 de juliol de 1998) poeta, catedrática de catalán, narradora y traductora espanyola.
Va passar la seva infància a Ivars d’Urgell ( Pla d’Urgell) on es considerava originaria .Va estudiar batxillerat a Lleida i en 1969 es va traslladar a Barcelona on es va llicenciar en la universitat de Barcelona en Filògia Clàssica. En 1972 es va casar amb el poeta Ramon Puinyol Balasch del que es va separar poc temps desprès. Va traduir el català escriptors com Colette, Yourcenar, Anna Akhmatova, Marina Tsvetaieva, Baudelaire o Leonor Fini. VA ser politica en moviments com el feminisme.
Va morir a Barcelona de càncer als seus45 anys.
Llibres
• Cau de llunes. Barcelona: Proa, 1977.
• Bruixa de dol (1977-1979). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1979.
• Terra de mai. Valencia: El cingle, 1982.
• Sal oberta. Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1982.
• La germana, l’estrangera (1981-1984). Sant Boi de Llobregat: Llibres del Mall, 1985.
• Contraclaror: antologia poètica, de Clementina Arderiu Barcelona: La Sal, edicions de les dones, 1985.
• Desglaç (1984-1988). Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 1988.
• Llengua abolida (1973-1988). Valencia: 1989.
• La passió segons Renée Vivien, 1994 Premio Joan Crexells de narrativa.
• Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del S.XX Barcelona: La Magrana, 1999.
• Raó del cos. Barcelona: Edicions 62 - Empúries, 2000.
• Contraban de llum. Antologia poètica Barcelona, Proa, 2001.
• El meu amor sense casa (CD), Barcelona, Proa, 2003.
• A totes dues mans (1952) Barcelona, [66 poemes imprescindibles (ed. tàndem)].
divendres, 24 d’octubre del 2008
divendres, 17 d’octubre del 2008
Modernisme-Víctor Català
Modernisme
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives.
En la literatura les característiques més importants són el preciosisme, l’exotisme, la bucolització de les àrees rurals, la dualitat. Tenen molta influència el simbolisme i el parnassianisme.
Un dels símbols més importants és el cigne. El modernisme oposa allò que és llatí a allò que és anglosaxó. El modernisme és una reacció que va en contra del positivisme, i que s’interessa per la teosofia i les ciències ocultes. En la narrativa s’oposa al realisme, optant per la novel•la històrica o la crònica d’experiències de l’al•lucinació i la bogeria; la descripció d’ambients de refinada bohèmia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort. Uns dels escriptors catalans modernistes es Víctor Català. En realitat va ser una dona, que es deia Caterina Albert i Paradís.
Víctor Català( Caterina Albert i Paradís)
Caterina Albert i Paradís (l’Escala, 1869-1966) fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme i en fou autora d’una de les seves obres literàries cabdals, la novel•la Solitud, el 1905. Inicià la seva carrera literària, de molt joveneta, col.laborant a l'Almanach de l’esquella de la Torratxa. Publica els seus primers textos -poemes de temàtica amorosa- entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.
Al 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l’escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d’aquell certamen s’escandalitzà quan va saber que darrere d’aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l’Escala. A partir d’aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d’un personatge de la novel•la Càlzer d’amargor, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudònim.
El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. En art, tot i que a Catalunya té un sentit molt més ampli (vegeu modernisme català), va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives.
En la literatura les característiques més importants són el preciosisme, l’exotisme, la bucolització de les àrees rurals, la dualitat. Tenen molta influència el simbolisme i el parnassianisme.
Un dels símbols més importants és el cigne. El modernisme oposa allò que és llatí a allò que és anglosaxó. El modernisme és una reacció que va en contra del positivisme, i que s’interessa per la teosofia i les ciències ocultes. En la narrativa s’oposa al realisme, optant per la novel•la històrica o la crònica d’experiències de l’al•lucinació i la bogeria; la descripció d’ambients de refinada bohèmia. Introdueix el personatge de la dona fatal, que porta els homes al plaer i a la mort. Uns dels escriptors catalans modernistes es Víctor Català. En realitat va ser una dona, que es deia Caterina Albert i Paradís.
Víctor Català( Caterina Albert i Paradís)
Caterina Albert i Paradís (l’Escala, 1869-1966) fou una escriptora catalana que participà en el moviment del Modernisme i en fou autora d’una de les seves obres literàries cabdals, la novel•la Solitud, el 1905. Inicià la seva carrera literària, de molt joveneta, col.laborant a l'Almanach de l’esquella de la Torratxa. Publica els seus primers textos -poemes de temàtica amorosa- entre el 1897 i el 1900 sota el pseudònim de Virgili d'Alacseal.
Al 1898, que es presenta als Jocs Florals d'Olot amb el poema "Lo llibre nou" i el monòleg "La infanticida". Ambdues obres li foren premiades. Amb el monòleg, però, l’escriptora tingué un gran disgust, ja que el jurat d’aquell certamen s’escandalitzà quan va saber que darrere d’aquella peça de teatre, tan punyent per la seva temàtica, hi havia una jove escriptora de l’Escala. A partir d’aquell fet, Caterina Albert es va amagar darrere el pseudònim Víctor Català, que va prendre d’un personatge de la novel•la Càlzer d’amargor, que en aquell moment estava escrivint. Totes les obres que va publicar al llarg de la seva vida les va firmar amb el pseudònim.
divendres, 3 d’octubre del 2008
biografia
Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924). Els seus pares decidiren tornar a el Vendrell, d'on era originari el seu pare, l'any 1853. Després s’instalúlaren a Barcelona, on Guimerà cursà estudis als escolapis; ben aviat aprengué el català i s'identificà amb el moviment catalanista. Formà part del grup Jove Catalunya i fou un dels fundadors de la revista "La Renaixensa", que esdevingué un diari, del qual arribà a ser el director. Concorregué als Jocs Florals del 1877, en els quals obtingué un èxit extraordinari en emportar-se'n els tres premis i ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà foren recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924). El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és escollit president de la Lliga de Catalunya. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria. La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia, l'any 1879. La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes. La primera comprèn des de la peça esmentada fins a l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic: Judit de Welp (1883), El fill del rei (1886) Mar i cel (1888), Rei i monjo (1890) i La boja (1890). La segona (1890-1900) dóna entrada a plantejaments i solucions de carter realista i social: La sala d'espera (1890), La Baldirona (1892), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar, entre d'altres. La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus i, per l'altra, per retornar a les solucions de la primera etapa: Arran de terra (1901), Andrònica (1905), L'aranya (1906) i La reina jove (1911), entre d'altres. La seva última etapa representa, definitivament, el retorn als temes i tècniques de la primera època, en un esforç per reviure els èxits de la joventut: Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918), Joan Dalla (1921). La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li valgué una gran popularitat. Fou nomenat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament fou una autèntica manifestació popular
Exercici 52 dossier
a)bases de manresa:
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la unió catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 21 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torres i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714.
b)renaixença:
La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el catalàcom a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.
c)jocs florals:
Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos.
D)obres de Guimerà que s'han presentat.
Terra baixa.
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la unió catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25 i 21 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba respectivament. La comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torres i Bages, bisbe de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència a l'autogovern, bevien de les antigues constitucions catalanes prèvies a 1714.
b)renaixença:
La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el catalàcom a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte al castellà (període anomenat genèricament Decadència). És paral·lel a altres similars, com el Rexurdimento galego.
c)jocs florals:
Els Jocs Florals fou un certamen literari instituït a Tolosa de Llenguadoc l'any 1323 per la Sobregaya Companyia dels Set Trobadors i que es va celebrar fins al 1484, on concorrien també trobadors i poetes catalans. Després de diverses temptatives, al 1393, per desig del rei Joan I, el Consistori de la Gaia Ciència es va instaurar a Barcelona fins les darreries del segle XV sota l'auspici dels monarques catalano-aragonesos.
D)obres de Guimerà que s'han presentat.
Terra baixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)